Josep Pla, no hace falta dicir mass palabras

El mar, encara exita els gustus, que portem al paladar,
matisa la nostra cuina d'una manera vivísima, i no podem
compendre un bon dinar sino és a vora del mar i am productes
del mar. Per aixó latendéncia del palefrugellenc al mar es
vellí sima, permanent, constant, Calella, Llafranc, Tamariu,
Aigua Xelida, Aigua Blava y Fornells no són per a nosaltres
mersindrets geográfics, termes de la toponímia del litoral:
son formes del nostre esperit, trosos de la nostre íntima
personalitat.

El Meu País - Destino 1974



La cuina es un art que consisteix a metafomosejar
les coses en un sentit amable i discret. (...)
Contra l'espontaneïtat de la vida natural i
informe, la vida humana -la cultura-,limitada,
astuciosa, aspiran a la seguretat, transforma,
metamorfoseja les coses. La cuina es un fenomen
de la cultura.

El Meu Pais - Destino 1974



Sempre igual, aquest any ha pedregat; l'any pasat també;
aquest any ha nevat; l'anypassat néva...Abans i habia
guerra; ara hi ha pau; la guerra tornará....Naixem, vivim,
morim. Clareja, soleje,fosqueja...Despertem, mirem, somiem....
Senpre igual. El diner s'evapora, les dones passen, els homes
s'empetiteixen.
La plaça, l'esmorzar, el dinar, el berrenar,el spopar, el dormir,
el somiar..... Sempre igual. Tot passa, tot es romp, fatiga, se¡n va;
sempre igual.

Humor, candor.... - Destino 1973